Abans de començar l’espectacle, els bous són traslladats als corrals de la plaça, on es duu a terme un reconeixement veterinari per a verificar la seua aptitud per a la lídia. En acabant, es fa el sorteig dels exemplars que correspondrà torejar a cada un dels espases.

     L’espectacle s’inicia amb el passeig de les quadrilles (el paseíllo), una desfilada de presentació encapçalada pels toreros, acompanyats per les seues quadrilles i la resta d’auxiliars. Al toc del clarí, el bou ix a l’arena i el torero, amb el capot, el capeja; així estudia les seues envestides per a fixar-lo i, després, lluir-se fent les primeres passades. En acabat el toreig de capa, ixen a l’arena els picadors que, valent-se de la pica, mesuren el grau de bravura del bou i tracten d’assuavir-ne les envestides.

     Quan sonen els clarins per a anunciar el canvi de terç, comença la sort de banderilles, executada principalment pels banderillers de la quadrilla. Estos subalterns claven les banderilles en el llom del bou a fi d’avivar el seu estat, un poc minvat després del terç de vares.

     En l’últim terç, el torero ha de mostrar la seua habilitat per a aconseguir el sotmetiment del bou i lluir-se. Executa passades de gran bellesa i valor artístic, fins al moment final: la sort de matar. El públic dóna el seu veredicte segons la qualitat de la labor del torero. Els espectadors demanen la concessió de trofeus agitant els mocadors blancs al vent. Estos poden consistir en una o dues orelles, i inclús la cua del bou.

     En acabar la correguda, el matador pot eixir per la porta gran a coll dels aficionats si ha sigut guardonat amb, almenys, dues orelles.